La funció del Sistema de Governança de Places Regulades (SGPR) no es limita a controlar on aparquen els vehicles, és la resposta a problemes que viuen diàriament tant ciutadans com gestors públics: places ocupades indegudament, manca de rotació… un desordre que afecta la mobilitat i la convivència.
L’SGPR és una eina estratègica que té per objectiu administrar l’espai públic i que cada plaça reservada s’utilitzi d’acord amb la normativa vigent. Això redueix els conflictes, els temps de cerca prolongats i les emissions derivades de la circulació innecessària de vehicles per no trobar-hi plaça. També, en generar dades precises, facilita a les administracions prendre decisions informades per a la planificació urbana.
Diferències entre control, monitorització i governança
1. Control tradicional
El model tradicional es basa en la verificació manual i sanció , normalment a través d’agents que revisen vehicle a vehicle per comprovar si compleixen la normativa. Es tracta d’una supervisió passiva que experimenta certes limitacions: incapacitat per adaptar-se amb agilitat a possibles canvis, manca de priorització i evidència estructurada per analitzar patrons o millorar la planificació.
2. Monitorització de locupació
Utilitza sensors o càmeres intel·ligents per detectar la presència de vehicles i comunicar en temps real si una plaça està lliure o ocupada. Aporta informació útil sobre disponibilitat, però no gestiona. No sol aplicar regles complexes, com ara distingir entre usuaris autoritzats i no autoritzats, ni contempla excepcions temporals. Les dades són indicatives, però no necessàriament accionables.
3. Governança activa de places regulades
El SGPR integra control i monitorització, i afegeix gestió dinàmica de regles i traçabilitat . És capaç de detectar locupació, a més de prioritzar certs usos i adaptar-se a necessitats i horaris específics. Per fer-ho, combina maquinari i programari amb polítiques municipals per prendre decisions en temps real i generar dades útils per al seguiment d’incidències.
| Governança activa | Decisions automàtiques o assistides segons regles definides |
| Regles dinàmiques | Horaris, prioritats, permisos temporals, excepcions. |
| Traçabilitat | Registre complet d’incidències, autoritzacions i canvis. |
| Dades per a planificació | Mètriques històriques i evidència per millorar polítiques urbanes. |
Abast funcional d’un SGPR
Per complir els objectius de governança , un SGPR ha de tenir en compte tant les tipologies de plaça que gestiona com les funcionalitats mínimes per a un ús controlat.
1. Tipologies de places
Un error habitual és tractar totes les places com si fossin iguals. A diferència de les places ORA, que es poden gestionar de manera uniforme, les places sensibles per la seva funció social o pel seu impacte operatiu estan lligades a condicions dús específics que requereixen una gestió diferenciada i regles operatives adaptades.
PMR (Persones de Mobilitat Reduïda)
En aquests casos, el problema no és només operatiu, és humà. Quan s’ocupa indegudament una plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda, es comet una infracció, a més d’una exclusió en limitar l’autonomia d’una altra persona .
Per garantir la disponibilitat d‟aquestes places, s‟utilitzen sistemes de control de places PMR amb sensors capaços de detectar l‟ocupació i verificar autoritzacions perquè només vehicles habilitats puguin aparcar. Un exemple d’èxit és el desplegament d’Urbiòtica a València . Atesa la seva importància en termes dinclusió, les places requereixen especial atenció en traçabilitat i compliment normatiu.
Places per a càrrega i descàrrega
El conflicte sol donar-se entre repartidors que han de complir amb horaris estrictes i vehicles particulars que “només paren un moment”. La gestió digital de càrrega i descàrrega organitza la disponibilitat d‟aquests espais segons horaris comercials i fluxos de repartiment per evitar conflictes amb vehicles particulars que puguin interferir en l‟operativa logística.
Un SGPR permet registrar dades sobre ocupació, temps de permanència i recurrència d’incidències per millorar l’eficiència del repartiment a la ciutat. Per exemple, els sensors d’Urbiòtica a Castelló van permetre controlar aquests espais gràcies a alertes en temps real.
Zones reservades
Inclouen places d’aparcament destinades a emergències, serveis municipals, residents o esdeveniments puntuals, normalment lligades a normatives rígides a ciutats que canvien cada setmana. Un SGPR permet definir regles dús amb horaris i permisos específics, així com ajustar dinàmicament la normativa daccés depenent de la situació: obres, actes públics, situacions excepcionals, etc.
2. Funcionalitats mínimes
Un SGPR ha de diferenciar tres capes funcionals: detecció, verificació i gestió .
Detecció de locupació
Captura informació en temps real sobre la disponibilitat de cada plaça mitjançant sensors, càmeres o sistemes híbrids , depenent dels requisits de l’entorn i de les necessitats del projecte. La fiabilitat és clau per a la posterior verificació i gestió.
Verificació d’ús autoritzat
És capaç de distingir entre ocupacions legítimes i ocupacions indegudes , assentant la base per a la presa de decisions i informar per actuar en conseqüència. Aquesta capa és clau per garantir el compliment normatiu i laccessibilitat.
Gestió de regles temporals
Defineix i aplica horaris, prioritats dús i permisos temporals, a més dadaptar les regles a situacions especials com obres o canvis normatius. Aquesta capa permet un control dinàmic dels espais d’estacionament integrats al sistema.
Guiat a l'aparcament
Arquitectura tècnica del SGPR
Un sistema SGPR combina maquinari , programari i interoperabilitat per a més precisió en la gestió de places regulades. Busca resoldre problemes, no afegir-hi complexitat.
1. Maquinari
Sensors de detecció
Els sensors detecten la presència o absència de vehicles a places regulades. La selecció del tipus de sensor depèn de l’entorn (paviment, vibracions, interferències, etc.), les condicions climàtiques, els requeriments de precisió i el pressupost d’instal·lació disponible.
| Requisits tècnics | Taxa de detecció ≥ 98% en condicions normals. Temps d’actualització ≤ 10 segons. Vida útil almenys de 10 anys amb manteniment mínim. Calibratge remot o autoajustament. |
Cambres de detecció
Les càmeres poden monitoritzar diverses places des d’un únic punt i controlar tant entrades com sortides a zones delimitades. L’ideal és que comptin amb processament cloud per beneficiar-se d’una vida útil molt més gran: 10 anys d’autonomia. Els llindars configurables de detecció (mida de l’objecte, temps de permanència, etc.) són essencials per adaptar-se a l’entorn.
Alimentació
Es recomana alimentació autònoma per bateria per garantir la continuïtat operativa sense dependre de la xarxa elèctrica, reduir lobra civil i facilitar desplegaments en zones urbanes amb restriccions.
| Requisits tècnics | Autonomia mínima de 10 anys per als sensors. Supervisió remota de l’estat de la bateria (nivell de càrrega, tensió i temperatura). Alertes automàtiques per baix nivell de bateria o anomalies. Disseny robust davant de vandalisme i condicions ambientals. |
Comunicacions
La capa de comunicacions ha de proporcionar connectivitat fiable, baix consum i bona cobertura . Les tecnologies més comunes són LoRaWAN i NB-IoT encara que, en funció de les necessitats, es pot integrar connectivitat addicional.
Pel que fa a arquitectura, se sol recomanar un gateway per sector per simplificar la gestió, encara que això no és necessari a NB-IoT. També s’aconsella comptar amb redundància d’enllaç a zones crítiques i protocols estàndard per assegurar la interoperabilitat amb la plataforma SGPR.
| Requisits tècnics | Latència ≤ 5 segons per a esdeveniments crítics. Retenció i reenviament de missatges en cas de desconnexió. Supervisió remota de connectivitat. |
2. Programari
Motor de regles d’ús
Permet definir polítiques per tipus de plaça i executar regles dinàmiques a temps real.
| Requisits tècnics | Capacitat de versionar polítiques. Simulació prèvia a desplegament (sandbox). Logs de decisions per a auditoria. |
Gestió d’usuari i perfils
Controla permisos i traçabilitat d’autoritzacions perquè només els usuaris habilitats (residents, empreses, serveis, agents, etc.) puguin accedir a determinades places.
| Requisits tècnics | Autenticació robusta. RBAC (Role-Based Access Control) i ABAC (Attribute-Based Access Control). Integració amb directoris municipals. |
Quadre de comandament
El dashboard es divideix en dos mòduls: operatiu i analític.
| Mòdul operatiu | Alertes en temps real. Gestió dincidències. Visualització geogràfica. |
| Mòdul analític | Mètriques històriques. Informes per zona, tipus de plaça i horari. KPIs per a planificació i optimització. |
Gestió d’incidències
El sistema ha de permetre un registre automàtic d’esdeveniments, classificats per tipus i prioritat , a més d’assignar-los a agents o equips concrets per a la resolució i el seguiment.
3. Interoperabilitat
L’SGPR s’integra amb sistemes municipals, aplicacions de mobilitat i tercers mitjançant API obertes que permeten consultar l’estat de cada plaça, registrar esdeveniments, gestionar permisos i consultar dades històriques. El sistema Urbiòtica implementat a L’Hospitalet de Llobregat es va integrar amb Scancar per automatitzar alertes i comptar amb evidències fotogràfiques. Els supervisors municipals reben alertes en temps real sobre esdeveniments incidències o incompliments de la normativa per a una intervenció ràpida.
Governança i model de gestió
La governança d’un SGPR defineix el marc operatiu del sistema , és a dir: qui pren les decisions, com es gestionen les excepcions, com se’n controla el funcionament i com es garanteix la transparència i el compliment normatiu. El seu objectiu és assegurar que el sistema sigui governable, no només funcional.
1. Criteris dús i responsabilitats
Les regles dús i prioritat shan de definir de manera coordinada entre les diferents àrees municipals implicades per assegurar coherència operativa i complir polítiques públiques. D’acord amb les tipologies de plaça comentades:
| Mobilitat urbana | Criteris de gestió de laparcament i polítiques de circulació. |
| Serveis socials | Criteris daccessibilitat i inclusió, sobretot en places PMR. |
| Logística urbana | Necessitats de càrrega i descàrrega, priorització de repartiment i coordinació amb comerços. |
Com a guia, el flux de decisions recomanat seria definir les polítiques, traduir-les a regles operatives (SGPR), validar i ajustar periòdicament sobre la base de dades i necessitats reals.
2. Gestió d’excepcions
Ha de ser capaç d’ actualitzar els permisos dinàmicament i sota traçabilitat perquè les excepcions no es converteixin en un problema. Entre els requisits operatius mínims estarien la gestió de permisos temporals i excepcions, la validació de cada moviment, poder revertir o caducar permisos automàticament, i el registre de qui autoritza i sota quin criteri.
3. Auditoria i transparència
La governança exigeix traçabilitat per al control intern i mantenir la confiança pública. Ha de registrar de manera verificable incidències i ocupacions indegudes, modificacions de regles i permisos, excepcions aplicades i la seva justificació, decisions i canvis operatius. Això és clau per a auditories, compliment normatiu i justificació de decisions davant de la ciutadania.
4. Protecció de dades
La governança ha d’assegurar un tractament de dades responsable , aplicant principis de minimització de dades recollides, criteris d’accés definits per responsabilitat, polítiques clares de retenció i eliminació, mesures de seguretat tant tècniques com organitzatives, i traçabilitat d’accés per saber qui hi accedeix i quines accions realitza.
Els resultats d’Urbiòtica demostren que un SGPR ben implementat transforma la gestió de l’estacionament, amb desplegaments que milloren l’accessibilitat i la logística per reduir els conflictes més habituals a cada cas. Descobreix com et podem ajudar: parla amb un expert escrivint a [email protected]
COO d’Urbiotica
Especialitzat en estratègia, desenvolupament de negoci i gestió de producte en empreses tecnològiques B2B. Lidera la direcció estratègica i la gestió operativa de vendes, desenvolupament de negoci, màrqueting i producte, impulsant l’expansió internacional i la innovació en solucions IoT i IA per a la gestió intel·ligent de l’aparcament. Sota el seu lideratge, Urbiotica s’ha consolidat com un referent global en smart parking i mobilitat connectada, ajudant ciutats i espais privats a optimitzar la mobilitat i la sostenibilitat.
